Nascut a Barcelona el 22 de gener del 1933 i traspassat a Paris el 11 de gener de 2019. Fou el cinquè fill de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, qui alça la Façana de la Passió del Temple de la Sagrada Família de Gaudí, i de Maria Mercè Armengol i Tubau, promotora i mecenes de la cultura catalana. 

 

Narcís Bonet va fer el seu primer concert públic al Palau de la Música Catalana de Barcelona quan tenia 13 anys com a compositor i pianista. L’any 1948, Ekitay Ahn, director de l’Orquestra Simfònica de Mallorca, li encarregà i li estrenà la seva primera obra simfònica, La vaca cega, al Teatre Principal de Palma.

 

En acabar els seus estudis musicals a Barcelona amb Eduard Toldrà, Joan Massià, Joan Llongueres, Emili Pujol i Lluís Maria Millet, Bonet es traslladà a París per a completar la seva formació musical amb Nadia Boulanger, i més tard, la direcció d’orquestra amb Igor Markevitch. 

 

Obtingué, l’any 1952 i el 1953, el Primer Premi de Composició del Conservatoire Americain de Fontainebleau on, anys més tard, succeirà com a Director, a la seva mestra Nadia Boulanger. A proposta de Darius Milhaud, rebé el Premi de Composició de la Fundació Copley de Chicago l’any 1958.

 

La seva densa trajectòria musical es va manifestar en el camp de la composició, l’acompanyament, la direcció d’orquestra, l'organització, la difusió i la gestió musicals, i particularment l’ensenyament, sense oblidar la seva acció constant al servei de la cultura catalana.

 

Narcís Bonet va obtenir nombrosos premis i comandes de composició. Fou President de Joventuts Musicals de Barcelona i de la Federació Internacional de Joventuts Musicals, representant del Consell Internacional de la Música de l’UNESCO, productor dels programes musicals de les Emissions en llengua espanyola de la Radiodifusió Francesa i del seu programa bimensual en català, Paris, Fogar de Cultura Catalana, secretari tècnic de l’Orquestra i Cors de Radiotelevisió Espanyola, conseller del Festival de l’Opera de Madrid, conseller musical de la dotació d’art Castellblanch de Barcelona, Director Adjunt de l’École Normale de Musique de Paris… El seu compromís amb la cultura catalana el dugué a ser secretari-fundador d’Òmnium Cultural a París i President del Casal de Catalunya de París. 

 

Collaborà amb Igor Markevitch en la seva edició analítica de les 9 Simfonies de Beethoven (Edicions Van de Velde) i ha publicat diverses obres en el camp de la pedagogia musical. 

 

Narcís Bonet presidí o formà part regularment del jurat de diversos concursos internacionals de composició i de piano. A l’École Normale de Musique de Paris, va fer classe de lectura a primera vista, anàlisi, composició/escriptura, harmonia al piano, hi va dirigir el seu cor i la seva orquestra. A la Schola Cantorum, va assistir el seu amic Michel Denis, actual director, en el salvament de l’escola el 1993, i fins al final hi va ser professor d’harmonia, contrepunt, composició, i d’interpretació per a l’anàlisi. Des del 1996, cada any participà a les estades de composició i música de cambra a Paris de l’E.A.M.A. (European American Musical Alliance), que va cofundar amb el seu alumne i director Philippe Lasser. Així mateix, dirigí master classes a Europa i als Estats Units.

 

Membre del Consell Musical de la Fundació Prince Pierre de Monaco, del Consell de la Fundació Internacional Nadia i Lili Boulanger i de la Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, fou nomenat al Principat de Mónaco Commandeur dans l’Ordre du Mérite Culturel, Commandeur de l’Ordre de Saint Charles i posteriorment també de l’Ordre des Grimaldi. Fou igualment honorat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la República Francesa li va conferir la distinció d’Officier dans l’Ordre des Arts et des Lettres.